Palmarès MFF 2022
El Jurat del MFF, format per Gilbert Arroyo, Carla Linares i Miquel Escudero, i el Jurat Jove format
per Helena Durbán, Níger Tous i Sílvia Ballesteros, han decidit reconèixer les següents obres. Palmarès MFF 2022:
Premi Jurat jove al millor curtmetratge
El dia que volaron la montaña
Alba Bresolí | 25 MIN | Catalunya
El Jurat jove valorem la capacitat de tractar un tema tan universal des d’una perspectiva propera, sempre amb un component humorístic i un fil narratiu sensible. La representació d’una antropologia tan especial, tractant temes a l’ordre del dia amb un nivell tècnic molt elevat. Valorem la maduresa del relat i el desenvolupament, de principi a fi, de tota la història.
Menció especial al millor curtmetratge d’Osona
Una dona jove
Ramon Villegas | 10 MIN | Catalunya
Per la voluntat de posar en escena un misteri que es troba entre la intersecció del cinema i el teatre.
Premi MFF al millor curtmetratge d’Osona
Petites morts
Valèria Cuní | 10 MIN | Catalunya
Pel valor de l’aposta d’una cineasta jove narrant un tema complex com el bulling, i pel seu compromís d’acompanyar el personatge principal que no troba el seu espai al món.
Premi MFF al millor curtmetratge nacional
Premi ex-aequo
Heltzear
Mikel Gurrea | 18 MIN | Catalunya — Euskal Herria
Per la foma poètica en què el personatge principal afronta els límits íntims de la relació amb el seu germà, en un context marcat pel conflicte i el silenci, i per la forma de revelar els misteris i les ferides del personatge amb un apropament propi del cinema documental.
Premi MFF al millor curtmetratge nacional
Premi ex-aequo
Can Gardell
Florencia Aliberti, Silvia Subirós | 22 MIN | Catalunya
Per una aposta formal que troba l’equilibri entre la duresa i la comèdia on, a mig camí entre la ficció i documental, la fascinació hipòcrita i romantitzada cap als entorns rurals pot acabar-los convertint en parcs temàtics empenyent-los al seu propi fina.
Premi MFF al millor curtmetratge internacional
Gila who walks alone
Yuval Shapira | 20 MIN | França
Per una obra amb una posada en escena molt sòlida al servei d’una visió antropològica potent i molt honesta en una cultura i en un món que es mostren limitants. El jurat vol destacar la sensibilitat i la delicadesa estètica amb la que el director tracta la desesperança de desitjar trobar una veu pròpia en un món marcat pel soroll.
